El Priorat

El privilegi d’estar al ben mig d’una terra de vi

El Priorat és únic, un territori marcat pel sòl de llicorella, una orografia irregular feta de costers i terrasses, un clima extrem i exigent que obliga les arrels a alimentar-se en les profunditats del terrer i un paisatge que manté l’ambient rural dels pobles en harmonia amb el ritme que marca la natura.

Aquesta regió, va ser habitada des d’antic i ha viscut l’esdevenir de la història amb l’afany ferm d’existir, lluny d’aquell món on la vida és accelerada i canviant.

Una terra de costers; feréstecs cingles i esquerps rocams. D’amagats fondals i barrancs frescals. De feixes planes com la mà, riuets netíssims i trossos assolellats i ben conreats.

El Priorat sedueix pel seu paisatge,  la seva història i la màgia d’un lloc on “àngels pugen escales i la sang té gust a vi”.

El Priorat vinícola compren, en bona mesura, el territori que formava part del antic priorat de Scala Dei construït al segle XII pels monjos cartoixans al peu de la serra del Montsant. Està integrat per varis municipis de la provincia de Tarragona: la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja, Porrera, Bellmunt del Priorat, El lloar, Gratallops, Vilella baixa, Vilella Alta , Scala Dei i part de Falset i el Molar.

El paisatge vitícola s’exten de manera salvatge ocupant cingles, rocams i valls a les vessants de la serra del Montsant juntament amb els cultius tradicionals mediterranis com avellaners, ametllers i oliveres amb matorrals i herbes aromàtiques (farigola i romaní). El riu Siurana i els seus afluents reguen la zona i la vinya a cotes que van dels 200m fins els 800m sobre el nivell del mar. Els rendiments de la vinya  oscil·len entre 10hls i 40hls de most/hect.

El clima del Priorat es atemperat amb influencia marítima mediterrània i vents secs del noroest (el serè). La temperatura mitjana es de 15ºC però els estius son llargs i calurosos i es donen oscil·lacions de temperatura entre el día (40ºC) i la nit (15ºC) que afavoreixen el cultiu de la vid. A l’hivern, les temperatures poden baixar fins els 0ºC. Les precipitacions mitjes annuals son de 450-600 mm i la mitjana de llum solar anual es de 2700 hores.

01 El Montsant

El Montsant

Un mur natural que ens protegeix

El Montsant és tot un símbol pel Priorat i les comarques tarragonines. No es tracta de la muntanya més alta ni tampoc és la més extensa, tanmateix, la força de la seva orografia és inqüestionable. És tracta d’un massís compacte, amb la major part del seu perímetre emmurallat per cingleres i roquissars de conglomerats oligocènics. Tots els pobles es troben a l’exterior, als seus peus. L’interior és el regne de la muntanya. Per entrar-hi cal escollir un grau, és a dir, un dels passos que permeten superar els cingles.

La relació espiritual que els homes han mantingut amb el Montsant durant segles li ha atorgat una condició molt especial. La fundació de la primera cartoixa de tota la península Ibèrica —Scala Dei— i la intensa tradició eremítica, que ha perdurat fins a l’actualitat, són una bona prova del profund valor simbòlic de la muntanya. L’any 2002 va ser declarat Parc Natural per la Generalitat de Catalunya.

02 La Llicorella

La Llicorella

La veritable protagonista d’aquesta terra

El Priorat té un tipus de sòl molt poc freqüent a la península ibèrica. Es tracta d’un tipus de pissarra d’època Carbonífera que ocupa gran part del centre de la comarca i que aquí és coneguda amb el nom de llicorella o llecorell.

Aquesta paraula prové del celta likka, que significa pedra, però també el seu origen està vinculat a l’expressió llécol que s’utilitzava per indicar humor, gust, pastositat gustosa, i que en aquesta terra cobra plenament sentit quan s’aplica als seus vins.

La llicorella, a pesar del seu aspecte dur, és al capdavall una pedra fràgil, formada per fines làmines que es desfan amb relativa facilitat. Tot i això, les arrels dels ceps han de fer esforços titànics per fer-se pas entre aquest sòl petri i trobar el que més anhelen: una terra fèrtil on puguin xuclar l’aigua i els aliments necessaris per poder oferir el fruit més preuat.

El color fosc de la llicorella també afavoreix el reflexe del sol i la protecció de la vinya evitant una evaporació excessiva.

03 Vinyes grimpades

Vinyes grimpades

Una orografia gens amable per treballar

Un terreny accidentat, de barrancades que tallen l’alè, format per petites valls envoltades de turons de diversa alçada, que al seu temps conformen un amfiteatre protegit per serralades que l’aïllen de les comarques veïnes.

El Priorat dels costers és una terra poc domesticada, on els ceps s’arrapen amb força als vessants de la muntanya amb les seves soques caragolades pel pas del temps.

En altres costers menys difícils, l’home ha intervingut aquest paisatge per mitjà de bancals que s’enfilen muntanya amunt i que modelen el seu perfil com si es tractés d’una piràmide esglaonada. Feixes estretes on amb prou feines hi passa un petit tractor.

Les terrasses modernes solen lluir vinyes conduïdes per fils de ferro, el que es coneix com emparrat, aquests tipus de  bancals faciliten el treball del pagès.